Un projecte de Oskar Masalles
Buit és un reflex de mi mateix. Aquest treball ens transporta a un estat d’ànim, a una manera d’entendre i de fer lluny de la felicitat. És nostalgia a una vida plena. Sóc només una ombra de qui pretenc ser. Em projecto en els que estimo per sentir-me viu. Necessito veure la meva ombra per saber que sóc viu; el sol em toca i per tan existeixo. Aquestes ombres són una prova de que sóc/som reals.
Al matí al llit, mentre dorms et miro i et faig fotos per tal de creure que allò es veritat, que ets allà. Hi erets, has tornat a marxar i torno a estar buit. Us miro a vosaltres, que us estimo per seguir creient, per no sentir-me petit i perdut en aquest món que tant poc m’agrada.
A vegades em sento una pedra, morta. Però podem fer soroll i moure-ho tot si ens llencen contra el nostre reflex.